1. Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.
2. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,
3. sabent que la vostra fe provada engendra paciència.
4. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres i no us faltarà res.
5. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.
6. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.
7. Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res
8. a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn.
9. Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit,
10. i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.
11. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
12. Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.
13. Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
14. Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen.
15. Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.
16. No us enganyeu, germans meus estimats.