19. Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble cada un dels manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, i aspergí amb llana escarlata i amb hisop tant el llibre com tot el poble,
20. dient: Això és la sang de l’aliança que Déu ha prescrit per a vosaltres;
21. igualment, aspergí amb aquella sang el tabernacle i tots els objectes del culte.
22. Segons la Llei, gairebé tot s’ha de purificar amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó.
23. Per tant, si allò que és imitació de les realitats celestials s’ha de purificar d’aquesta manera, és clar que les mateixes realitats celestials exigeixen sacrificis més excel·lents que aquells.
24. Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d’home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres.
25. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades;
26. si fos així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s’ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici.
27. Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;
28. semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.