8. D’altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l’Escriptura fa constar que viu.
9. Més encara: per dir-ho així, en la persona d’Abraham, també Leví, que recull els delmes, va pagar el delme,
10. perquè el dia que Melquisedec anà a trobar Abraham, el patriarca encara duia Leví a les entranyes.
11. La legislació del poble d’Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot segons l’ordre de Melquisedec, com diu l’Escriptura, en comptes de designar-ne un segons l’ordre d’Aaron?
12. De fet, un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de llei.
13. Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l’Escriptura, era d’una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l’altar.
14. És sabut, efectivament, que nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, a la qual Moisès no atribuí cap funció sacerdotal.
15. Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge de Melquisedec
16. i que ha arribat al sacerdoci no en virtut d’una llei de descendència humana sinó pel poder d’una vida indestructible.
17. Així ho afirma el testimoni de l’Escriptura: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre Melquisedec.
18. En conseqüència, d’una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil,
19. ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d’altra banda, és introduïda una esperança millor per la qual ens acostem a Déu.