1. Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir;
2. i Abraham li va donar la desena part de tot el botí. Melquisedec, si traduïm el seu nom, era «rei de justícia»; i era també rei de Salem, és a dir, «rei de pau».
3. L’Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tam-poc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.
4. Contempleu la grandesa d’aquest personatge, a qui Abraham, que era el patriarca, va donar el delme de la millor part del botí.
5. De fet, els descendents de Leví que reben el sacerdoci tenen manat per llei de recollir el delme del poble, és a dir, dels seus germans, si bé aquests també han sortit, com ells, de les entranyes d’Abraham.
6. En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d’Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses;
7. i no es pot negar que l’inferior és beneït pel qui és superior.
8. D’altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l’Escriptura fa constar que viu.
9. Més encara: per dir-ho així, en la persona d’Abraham, també Leví, que recull els delmes, va pagar el delme,
10. perquè el dia que Melquisedec anà a trobar Abraham, el patriarca encara duia Leví a les entranyes.
11. La legislació del poble d’Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot segons l’ordre de Melquisedec, com diu l’Escriptura, en comptes de designar-ne un segons l’ordre d’Aaron?
12. De fet, un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de llei.