1. Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu,
2. l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.
3. Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu.
4. N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant
5. i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat,
6. però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a la ignomínia.
7. Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu;
8. en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.
9. Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació.
10. Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.
11. Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi.
12. No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.
13. Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix
14. dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència.
15. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.
16. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
17. Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable.
18. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrarnos a l’esperança que ell ens ofereix.
19. Aquesta esperança, que posseïm com a àncora segura i ferma de la nostra vida, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.
20. Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.