1. Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.
2. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.
3. Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.
4. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.