1. Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.
2. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.
3. Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.
4. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
5. Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.
6. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.
7. El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
8. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir,
9. i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.
10. Déu l’ha proclamat gran sacerdot segons l’ordre de Melquisedec.