6. Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.
7. Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu,
8. no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert,
9. quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren; i van anar veient les meves obres
10. durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.»
11. Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»
12. Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu.
13. Més aviat, mentre duri la proclamació d’aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú.
14. Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi.
15. Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió.
16. I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès.
17. I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert.
18. I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir.
19. Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.