1. Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem.
2. Ell té tota la confiança d’aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu.
3. Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa.
4. Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu.
5. I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d’allò que es revelaria després.
6. Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.
7. Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu,
8. no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert,
9. quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren; i van anar veient les meves obres
10. durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.»
11. Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»
12. Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu.
13. Més aviat, mentre duri la proclamació d’aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú.
14. Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi.