1. La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.
2. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni.
3. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no es visible.
4. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla.
5. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut. Abans que se l’endugués, es posà de manifest que era agradable a Déu.
6. Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.
7. Gràcies a la fe, Noè, advertit per l’oracle diví d’allò que encara no veia, pres d’un sant temor, va construir l’arca per salvar la seva família. Així va condemnar el món i va heretar la justícia pròpia dels qui creuen.
8. Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava.
9. Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa.
10. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.
11. Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.
12. Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.
13. Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
14. Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria.
15. I no es refereixen a la pàtria d’on havien sortit, perquè sempre haurien tingut l’ocasió de tornar-hi.
16. Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyeix d’anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat.