3. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors.
4. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats.
5. Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos;
6. no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat.
7. Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat.
8. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès.
9. Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després.
10. I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11. Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats.
12. Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
13. i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus.
14. Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.
15. Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu:
16. Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior.
17. I afegeix: No em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes.
18. Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.
19. Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús;