1. La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra.
2. De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis.
3. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors.
4. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats.
5. Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos;
6. no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat.
7. Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat.
8. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès.
9. Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després.
10. I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11. Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats.
12. Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
13. i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus.
14. Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.
15. Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu:
16. Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior.