9. Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?
10. Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any.
11. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!
12. Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres.
13. Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia,
14. i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix.
15. Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls.
16. ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat?
17. Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells.
18. Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres.
19. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.
20. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
21. Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa?
22. La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure.
23. El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.
24. Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar;