6. I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: «Abbà, Pare!»
7. Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.
8. En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen.
9. Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?
10. Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any.
11. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!
12. Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres.
13. Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia,
14. i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix.
15. Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls.
16. ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat?
17. Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells.
18. Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres.
19. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.
20. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
21. Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa?