19. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.
20. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
21. Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa?
22. La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure.
23. El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.
24. Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar;
25. i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills.
26. En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare,
27. tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit.
28. Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac.
29. Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual.
30. Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure.
31. Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.