10. Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any.
11. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!
12. Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres.
13. Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia,
14. i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix.
15. Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls.
16. ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat?
17. Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells.
18. Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres.
19. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.
20. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
21. Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa?
22. La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure.
23. El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.