6. D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.
7. Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen.
8. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
9. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient.
10. Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi.
11. Ara bé, és evident que ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè viurà el qui és just per la fe;
12. la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que el qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles.