14. Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.
15. Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament.
16. Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist.
17. Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després, no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa.
18. Perquè si l’herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d’una promesa que Déu va fer a Abraham el do de l’herència.
19. Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer.
20. Tanmateix, un mitjancer no és mai intermediari d’una sola persona, i Déu és un de sol.