1. Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls Jesucrist clavat en creu?
2. Responeu-me només això: ¿vau rebre l’Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe?
3. ¿Tan insensats sou? ¿Havíeu començat vivint segons l’Esperit i ara acabareu vivint de manera purament humana?
4. Els dons de l’Esperit, ¿els heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va!
5. El qui us concedeix l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe?
6. D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.
7. Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen.
8. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
9. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient.
10. Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi.
11. Ara bé, és evident que ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè viurà el qui és just per la fe;
12. la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que el qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles.
13. Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul.
14. Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.