31. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.
32. Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.
33. Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
34. Pere li digué:– Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.Ell es va aixecar a l’instant.
35. Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
36. A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.
37. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.
38. Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los.
39. Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.
40. Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:– Tabita, aixeca’t!Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.