17. Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:– Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
18. A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar.
19. Després prengué aliment i recobrà les forces.Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
20. i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
21. Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia:– ¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots?
22. Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
23. Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo,
24. però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.
25. Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.
26. Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble.
27. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús.
28. Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor.
29. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.
30. Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars.
31. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.