5. Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies.
6. Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia:
7. els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut.
8. Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.
9. Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders,
10. i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.»
11. Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques.
12. Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones.
13. També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.