20. Pere li replicà:– Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata!
21. Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre.
22. Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent.
23. Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t’encadena.
24. Simó li respongué:– Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.
25. Pere i Joan, després d’haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se’n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.
26. Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip:– Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
27. Felip se n’hi anà.Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem
28. i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.
29. L’Esperit va dir a Felip:– Vés a atrapar aquest carruatge.
30. Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:– ¿Ho entens, això que llegeixes?
31. Ell li contestà:– I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge.
32. El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obre la boca.