1. Saule era dels qui aprovaven la mort d’Esteve.Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.
2. Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell.
3. Mentrestant, Saule assolava l’Església: entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones els portava a la presó.
4. Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula.
5. Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies.
6. Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia:
7. els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut.
8. Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.
9. Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders,
10. i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.»
11. Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques.
12. Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones.
13. També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.