48. encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home, tal com diu el profeta:
49. El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
50. ¿No ho ha fet tot la meva mà?
51. »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares.
52. A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat.
53. Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, però no l’heu guardada.
54. En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.
55. Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.
56. Llavors va dir:– Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu.
57. Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell,
58. el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.
59. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:– Jesús, Senyor, rep el meu esperit.