44. »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.
45. Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David.
46. Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob.
47. Però fou Salomó qui li va construir un casal,
48. encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home, tal com diu el profeta:
49. El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
50. ¿No ho ha fet tot la meva mà?
51. »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares.
52. A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat.
53. Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, però no l’heu guardada.
54. En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.
55. Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.
56. Llavors va dir:– Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu.
57. Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell,
58. el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.
59. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:– Jesús, Senyor, rep el meu esperit.
60. Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:– Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat!I, havent dit això, va morir.