31. Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
32. »– Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33. El Senyor li digué:»– Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
34. He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t’envio a Egipte.
35. »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa.
36. És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.
37. Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.
38. És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
39. Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,
40. i deien a Aaron:»– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
41. »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.