27. »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:»– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre?
28. ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?
29. »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.
30. »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava.
31. Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
32. »– Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33. El Senyor li digué:»– Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
34. He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t’envio a Egipte.
35. »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa.
36. És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.
37. Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.
38. És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
39. Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,
40. i deien a Aaron:»– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.