23. Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites.
24. I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci.
25. Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre.
26. L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:»– ¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
27. »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:»– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre?
28. ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?
29. »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.
30. »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava.
31. Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
32. »– Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33. El Senyor li digué:»– Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
34. He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t’envio a Egipte.
35. »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa.
36. És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.
37. Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.
38. És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
39. Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,
40. i deien a Aaron:»– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
41. »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.
42. Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis?
43. En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.