21. i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.
22. El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.
23. Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites.
24. I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci.
25. Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre.
26. L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:»– ¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
27. »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:»– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre?
28. ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?
29. »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.