1. Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres.
2. Llavors els Dotze van convocar l’assemblea de deixebles i els digueren:– No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules.
3. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca.
4. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5. La proposta va agradar a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme.
6. Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
7. La paraula de Déu s’anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot un gran nombre de sacerdots acceptaven la fe.
8. Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble.
9. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l’Àsia, es posaren a discutir amb ell.
10. Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb què Esteve parlava,
11. subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12. Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí.