8. Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué:– Dirigents del poble i notables:
9. ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit,
10. sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts.
11. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal.
12. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.
13. Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús
14. i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res.
15. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16. – Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
17. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
18. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.
19. Pere i Joan els van replicar:– Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
20. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
21. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.