32. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.
33. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
34. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda,
35. i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
36. Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé –que vol dir «fill de consolació»–,
37. es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.