22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23. Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit.
24. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou.
25. Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:»Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va?
26. Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies.
27. »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies;
28. i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant.
29. Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula;
30. estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»
31. Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu.
32. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.