21. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23. Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit.
24. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou.
25. Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:»Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va?
26. Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies.
27. »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies;
28. i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant.
29. Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula;
30. estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»
31. Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu.
32. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.
33. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
34. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda,
35. i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
36. Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé –que vol dir «fill de consolació»–,
37. es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.