15. Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16. – Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
17. Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
18. Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.
19. Pere i Joan els van replicar:– Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
20. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
21. Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22. L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23. Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit.