7. Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren,
8. es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu.
9. Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu,
10. i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó.
12. Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:– Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat?
13. El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure.
14. Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí.
15. Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis.
16. Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.
17. »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància,