1. Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda.
2. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven.
3. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat.
4. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:– Mira’ns!
5. Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa.
6. Llavors Pere li va dir:– De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
7. Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren,
8. es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu.
9. Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu,
10. i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó.
12. Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:– Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat?