3. Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li agafà a la mà.
4. Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:– Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
5. Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal.
6. Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
7. No lluny d’aquell indret, hi havia la propietat de l’home més important de l’illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva.
8. Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure’l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir.
9. Després d’aquest fet, anaren venint els altres malalts de l’illa i també eren curats.
10. Tots ells ens ompliren d’atencions i, a l’hora d’embarcar-nos, ens van proveir de tot el necessari.
11. Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l’hivern a l’illa.