18. Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort.
19. Però els jueus s’hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació.
20. Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l’esperança d’Israel.
21. Ells li respongueren:– Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n’han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal.
22. Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d’aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.
23. El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s’allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncerlos sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre.
24. Els uns creien el que ell deia, mentre que els altres es resistien a creure.
25. Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:– Són ben certes les paraules que l’Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:
26. »Vés a dir a aquest poble: Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu.
27. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble! S’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria!
28. »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!(
29. )
30. Pau es va quedar dos anys sencers a l’allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l’anaven a trobar.
31. Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.