1. Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta.
2. Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica.
3. L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics i de rebre’n totes les atencions.
4. Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris.
5. Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia.
6. Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7. Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone.
8. El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.
9. Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia:
10. – Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.
11. Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau.