20. sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió.
21. Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me.
22. Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria:
23. que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
24. Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:– Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
25. Ell li va respondre:– Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades.
26. El rei, a qui m’adreço amb tota confiança, n’està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït.
27. Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!
28. Agripa respongué a Pau:– Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!
29. Pau li replicà:– Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!
30. El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells.
31. Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:– Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.