12. »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots.
13. Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol.
14. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:»– Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló.
15. »Jo vaig preguntar:»– Qui ets, Senyor?»El Senyor em respongué:»– Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
16. Però aixeca’t, posa’t dret: m’he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure.
17. Jo ara t’allibero del teu poble i de les nacions paganes; a elles t’envio
18. perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l’heretat reservada als qui ell ha santificat.
19. »D’aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial,
20. sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió.
21. Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me.
22. Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria:
23. que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
24. Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:– Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
25. Ell li va respondre:– Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades.