10. Pau respongué:– Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament.
11. Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.
12. Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:– Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.
13. Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus.
14. Com que s’hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:– Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó.
15. Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés.
16. Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se.
17. Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l’endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l’acusat.
18. Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat.
19. Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.
20. Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades.
21. Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
22. Agripa digué a Festus:– També jo voldria escoltar aquest home.Festus li contestà:– Demà mateix el sentiràs.