15. i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran.
16. Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.
17. Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple.
18. Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer
19. uns jueus originaris de l’Àsia. Ells haurien d’haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi!
20. O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí.
21. ¿O és que es tracta tan sols d’aquelles paraules que vaig cridar enmig d’ells: “La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre”?
22. Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:– Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.
23. Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.