20. i quan era vessada la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
21. »Llavors ell em va dir:»– Vés! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans.
22. Ells l’havien anat escoltant fins aquí. Però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:– Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!
23. I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire,
24. el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l’interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell.
25. Quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:– ¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?
26. El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:– Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!
27. El tribú vingué i preguntà a Pau:– Digues-me, ets ciutadà romà?Ell respongué:– Sí.