12. »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc.
13. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:»– Saule, germà, recobra la vista.»I a l’instant el vaig poder veure.
14. Llavors em digué:»– El Déu dels nostres pares t’havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu,
15. perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d’ell en tot allò que has vist i has sentit.
16. I ara, què esperes? Aixeca’t, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.
17. »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi
18. i vaig veure Jesús que em deia:»– Afanya’t, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.
19. »Jo vaig respondre:»– Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu;
20. i quan era vessada la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
21. »Llavors ell em va dir:»– Vés! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans.
22. Ells l’havien anat escoltant fins aquí. Però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:– Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!
23. I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire,
24. el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l’interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell.
25. Quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:– ¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?
26. El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:– Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!