31. Ja l’anaven a matar quan el tribú de la cohort romana va rebre aquesta notícia:– Per tot Jerusalem hi ha una gran confusió!
32. Immediatament prengué amb ell alguns soldats i centurions i va baixar corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, deixaren de colpejar Pau.
33. Llavors el tribú s’hi va acostar, detingué Pau i va manar que el lliguessin amb dues cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet.
34. Però de la gent, els uns cridaven una cosa i els altres una altra. Com que amb aquell aldarull no podia aclarir res, va manar que s’enduguessin Pau a la caserna.
35. Quan va ser a les escales, era tanta la violència de la gent que els soldats l’hagueren de portar aixecant-lo a pes de braços.
36. Perquè una gentada del poble seguia cridant:– Mata’l, aquest!
37. Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú:– ¿M’és permès de dir-te una paraula?El tribú li contestà:– ¿Tu saps parlar grec?
38. Així, doncs, ¿no ets l’egipci, el qui fa poc es va revoltar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?
39. Pau replicà:– Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d’una ciutat que no és pas desconeguda. T’ho prego, deixa’m parlar al poble.