6. Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
7. El primer dia de la setmana –el diumenge–, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit.
8. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties.
9. Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort.
10. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:– No us inquieteu, que el noi viu.
11. Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà.
12. Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.
13. Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra.
14. Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene.
15. Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet.