10. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:– No us inquieteu, que el noi viu.
11. Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà.
12. Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.
13. Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra.
14. Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene.
15. Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet.
16. Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
17. Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.